La Casa Brunet, se situa a l'Eixample de Tortosa, en un espai immediat a la muralla del segle XIV i portal de Sant Joan del Camp (o dels Framenors o de Sant Francesc), corresponent al cantó que constituiria el carrer de l'Estació (ara Cervantes) i el carrer de la Unió (ara Teodor González). Originalment la finca era propietat de Maria de l'Assumpció Tomàs i Subirats, vídua de Francesc Margenat i Tarragó, la qui sense tenir successió directa la traspassava a la seva afillada Maria de l'Assumpció Canalda i Claramunt i al seu marit Salvador Brunet i Sala.
Els nous propietaris del solar determinaven la construcció de la casa i encarregaren el projecte a Josep Maria Vaquer, un arquitecte que estilísticament responia a la tendència esteticista, conceptualment eclèctica i definida per la profusió ornamental. Vaquer, llicenciat en Arquitectura el 1888, destacava pel domini tècnic d'una pluralitat de llenguatges arquitectònics i en aquells anys desenvolupava una intensa activitat professional a la ciutat, on edificava casa Matheu, casa Llorca, casa Sequi (López Vergés) i casa Albacar, on obrava casa Climent el 1910, l'edifici Siboni el 1911, casa Brunet el 1913 i casa Sabater el 1914.
L'edifici, doncs, s'aixecava l'any 1913 i passava a ésser conegut amb el cognom del seu propietari. Destinada la planta superior a habitatge, la planta baixa era ocupada per la sucursal del Banc Comercial de Barcelona, la qual entitat hi romangué durant la dècada del 1920 i potser que ben entrada la del 1930. Durant la guerra civil de 1936-1939 la casa fou ocupada per la CNT/FAI, sense que sofrís els efectes devastadors dels bombardejaments de l'aviació i de l'artilleria. Acabada la guerra els locals eren recuperats pels propietaris legítims i llogats a Acadèmia Cots, un centre educatiu que s'hi ubicà permanentment.
El 1961 moria Salvador Brunet. La seva vídua, Maria de l'Assumpció Canalda, mantenia la titularitat però contreia unes segones noces amb Ramon Cinca i Piquer, responsable del referit centre educatiu, el qui rebia la propietat de la casa el 1977, en morir la seva muller. L'edifici no deixava mai d'atreure l'atenció ciutadana, s'admirava la seva riquesa ornamental i era inclòs en el Catàleg de Normes Subsidiàries de la Província de Tarragona, el 1979, encara que el 1983 s'incloïa en el catàleg corresponent al Pla General de Tortosa. Els plànols originals es conserven a l'Arxiu Històric i el Col·legi Oficial d'Arquitectes, de Tortosa, disposa d'una còpia fotogràfica.
Ramon Cinca dedicava una cura especial a l'immoble, el restaurava i enriquia., mantenint-lo sempre en un excel·lent estat. A la seva mort, esdevinguda el 1989, per disposició testamentària transferia Casa Brunet a la Fundació Cinca Piquer que havia creat. El centre docent, amb necessitat d'uns espais majors, d'ençà que realitza les seves activitats en un edifici immediat i Casa Brunet roman realment inutilitzada. La seva decoració interior, mobiliari i obres d'art adquirides pel propietari tenen una singular importància i valor.
Ramon Miravall
Doctor en Filosofia i Lletres
Facebook
Twitter
LinkedIn
Google+
